El mar

El mar és una gran extensió o volum d’aigua salada inferior en grandària a un oceà. El relleu costaner està modelat per l’acció de les ones, les marees i els corrents litorals i costaners. 

 

 

                                                      L’EROSIÓ PER LES ONES

 

Les onades oceàniques començen ha trencar-se quan aconsegueixen les aigües poc profundes junt amb la costa. La seua força desprén fragments de formacions rocoses preexistents. Estes onades arrosseguen roques i arena. La seua força colpeja contra altres roques de la línia costanera i desprén fragments. Les onades també causen erosió quan  l’aigua penetra en els clavills de les roquesde la línia costanera. L’aigua augmenta la pressió en els clavills, estes s’engrandixen i la prssió part les roques.

 

                                        FORMES LITORALS FORMADES PER EROSIÓ 

 

Penya-segat: És la fora erosiva litoral més freqüent, es caracteritza per l’atalusse que separa el mar de les terres emergides. L’erosió és especialment intensa en la base del penya-segats. Sobre ells no sols colpeja l’onantge, sinó que també el fragments de roca que remou, originant així una socavadura. 

 

Platarforma de abrasió: És la superficie horizontal situada al peu del penya-segat. S’ha format pel retrocés d’este.

Illots costaners: Són restes d’antics promontoris que han perdut conexió amb el continent.

Arcs Naturals: Són buits que travessen els promontoris o se situen enfront d’u penya-segat.

Rases: Són terrasses situades sobre un penya-segat

Badia: És la entrada del mar en la costa que té una extensió considerable. Es tracta d’un accident geogràfic de característiques semblants al golf, que és una proporció de mar entre dos caps.